Sortida al Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa

El passat divendres 4 de desembre de 2020, tot i que feia molt de vent, vam poder gaudir d'una visita cultural al Parc Natural de Ses Salines. Dic cultural ja que vam anar acompanyats d'una biologa de l'Ibanat que ens va anar ensenyant i comentant tot el que veiem al nostre entorn (animals, gambes, aus,...) i també ens explicava escenes de la història passada d'aquest Parc i la importància que va tenir (i té encara) l'ús de la sal.

Aquí podeu veure l'aliment dels Flamencs...algú recorda el seu nom?:

 

El canal per treure l'excedent d'aigua i el magnesi:

 

Les dues muntanyes de sal, a la dreta la sal amb impureses, i a l'esquerra la sal apta per al consum humà

Per avisar als treballadors que ja podien anar a fer la temporada de la sal, feien un gran foc a la plaça que es veia des de tota l'illa. Uns dos mil homens anaven a treballar-hi.  Alguns dormien a Sant Francesc i d'altres a un petit poblet que es diu "Sa revista" perquè era allí on passaven llista per pagar-lis el "salari". A dia d'avui, només unes vint persones (i moltes màquines retroexcavadores i camions) treballen en la producció de sal.

 

La Posidònia i la seva importància per les nostres platges i per l'ecosistema dunar:

En aquesta parada, a més de repairar-nos del vent, vam poder veure l'ecosistema dunar en regeneració, sa torre de ses portes, i ens van explicar la història dels pirates i de l'illa dels penjats.  També hi havia un valent surfista que ens va distreure una mica.

Última parada: Es carregador de sa sal.  Ens varen explicar que n'hi va haver tres:

 Un a la Xanga, davora sa Torre des carregador (fixau-vos amb el nom) el més antic de tots (el feien servir els fenicis fa molts d'anys).

Un altre a "Es Cavallet" que va quedar en desús per la poca fondaria que hi havia, i com els barcos cada vegada eren més grans no hi podien atracar.

 Ara només queda en funcionament aquest carregador de Sa Canal.